Programa educatiu: Kid Pix

Us proposem una sèrie d’activitats relacionades amb el programa educatiu: Kid Pix. En el qual podeu veure diferents exemples d’activitats per treballar amb els infants de 3 a 6 anys. És un programa on podeu treballar a través d’imatges, dibuixos, creació de dibuixos, etc, els diferents temes que és treballen a l’escola. És un bon programa educatiu. Us convidem a que el proveu.

Activitats:

Curs al qual s’adreça la proposta: P5.

Competències/capacitats:
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

Objectius:
Ser i actuar d'una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.
Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d'empatia i col•laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica.
Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.
Aprendre i gaudir de l' aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d'una manera cada vegada més estructurada.

Area/es curriculars :
Aquesta activitat avarca les àrees de descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatge.

Concreció de la seqüència de treball:
Tasques: aquesta activitat en comparació amb la dels infants de P3, serà més lliure, ja que podran fer coses sense que la mestre els hi digui res, sinó que han de crear segons la seva imaginació i creativitat. El/la mestre/a només els hi demanarà les següents intrusions i després ells i elles faran el treball al seu gust. Les indicacions que dona el/la mestre/a seran les següents:
Buscar diferents paisatges relacionats amb la granja, tenint en compte les característiques d’aquesta.
Buscar imatges que estiguin relacionades amb la granja i que també estiguin d’acord amb el paisatge buscat.
Tindran que fer 3 presentacions relacionades amb la granja en les quals hi surtin un paisatge i elements que és puguin trobar en la granja.
En cada presentació s’ha de ficar el nom de l’infant i un títol representatiu de la presentació.
Finalment, es presentaran els companys de classe.

Elaboració dels materials:
Obrir el programa Kid Pix.
Buscar diferents paisatges relacionats amb la granja en la carpeta de fons de paisatge i enganxar-los, en diferents diapositives.
Buscar diferents imatges relacionades amb els animals de la granja i enganxar-les al seu fons corresponents. Les podran trobar en els adhesius.
Ficar el nom i un títol relacionat amb les diapositives, en el creador de text.
Amb les tres diapositives fer el vídeo final i presentar-lo als altres companys.

Autores: Lorena Beltrán, Sofia Jorge i Tamara Marín.

Exemples de l'activitat:

EDU 365

QUÈ ÉS L'EDU 365?

És un portal educatiu del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya que es basa en les infraestructures i serveis de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC).
Està orientat cap a l'alumnat de Primària i Secundària i les seves famílies. El professorat i els centres educatius ha d'utilitzar l'identificador i contrasenya de l'XTEC (el seu individual o el del centre).
En aquest portal són especialment interessants els paquets d'activitats JClic, les animacions, les preguntes amb resposta i les unitats didàctiques.

ACTIVITATS PER TREBALLAR LA GRANJA:
En el nostre cas, per poder treballar els animals de granja són diversos els recursos que em trobat en aquest portal. Primer de tot, caldrà situar-se en la pàgina principal i accedir a l’etapa d’infantil. Un cop situats en l’espai dedicat a infantil, són diverses les activitats que podem realitzar:
- Podem accedir a l’apart relacionat amb el treball de l’entorn i allà dins ens centrem en el que ens interessa, els animals de granja.
- Cal entrar a les activitats del JClic relacionades amb els animals de granja i el conill. En les primeres ens presenta tots els animals que hi habiten, permeten treballar el reconeixement o coneixement (on el programa ens fa una petita presentació de cadascun d’ells.)
- Per altre banda, també podem accedir a l’apartat que ens permet treballar la música i allà ens situarem a l’apartat de videoclips infantils. Per treballar la granja, podem centrar-nos en la cançó de “EL gall i la gallina” i la canço de “La gallina Ponicana”.

LA NOSTRA VALORACIÓ
Recomanem aquest programa perquè és una manera de familiaritzar els infants amb el món de la informàtica ja des de ben petits. Trobem molt interessant que les activitats del Jclic siguin plenes de diversitat (relacionar amb fletxes, fer puzles, seleccionar, etc). A més, aquest programa d’alguna manera permet que el nen es pugui avaluar a ell mateix.

http://www.edu365.cat/

Autores: Lorena Beltrán, Tamara Marin i Sofia Jorge.

Contes dels animals de la granja

Us presentem el conte dels Els tres porquets i fem un recull dels contes relacionats amb els animals de la granja trets de www.unamadecontes.cat .

En aquesta pàgina podreu trobar molts contes i diferents activitats ue poden fer els infants relacionades amb el dibuix i els contes. A més del conte dels tres porquets podem trobar altres relacionats amb els animals de la granja, com per exemple:

- La gallineta rossa.
- La vaca bruna.

Els tres porquets

Com cada any, en Max passava les vacances al poble. Com que no tenia deures, podia dedicar tot l'estiu a fer allò que més li agradava: jugar amb la seva pilota vermella. Una tarda, fart de jugar tot sol, en Max va decidir preguntar al seu pare si volia jugar amb ell:


- Pare, em xutes uns quants penals?
- No, Max, no puc. Estic molt enfeinat -va contestar el pare. .
- I no pots deixar-ho per demà? -va insistir. .
- No, Max, s'ha d'acabar la feina. Primer arreglaré la teulada i després et marcaré uns quants gols. Sembla mentida! Que no saps la història dels tres porquets! .
- Quins tres porquets? -va preguntar en Max amb molta curiositat. .
- Ja veig que no la saps!

Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyador que els despertava cada matí.

Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.

Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar als afores del poble més maco que havien vist mai. Ooooooohhhhhhhhhh! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà.

- Ara només necessitem una casa -va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats.

Però als seus germans no els va agradar gaire la idea.

- No en tinc ganes -va dir el més petit-. Els maons pesen massa. Jo agafaré canyes i palla i em faré una casa.
- Jo tampoc no vull treballar- va dir el mitjà-. Jo recolliré branques i faré una casa de fusta.

Després de discutir una estona, van pensar que seria millor que cadascú es construís la seva pròpia casa.

El més petit dels tres va agafar palla d'un paller i, en un moment, va enllestir una petita caseta de palla.

El mitjà, també va anar per feina. Va agafar unes quantes branques i, en un tres i no res, ja tenia acabada una caseta de fusta. En canvi, el més gran, va posar-se a treballar de valent. No parava de portar totxos amunt i avall i de mica en mica va anar aixecant una casa molt sòlida amb un sostre ben resistent capaç d'aguantar pluja i neu. Suava la cansalada, però no va parar de pencar mentre els seus germans jugaven a voleibol. Quan es va fer fosc, ja tenia la casa acabada. Dalt del cel, la lluna brillava com un tros de meló quan els tres porquets apagaven els llums per anar a dormir. De cop, un udol terrible va trencar el silenci.

- Auuuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!

Era el llop ferotge, que cridava d'aquesta manera quan tenia l'estómac buit.

- Fa olor de carn fresca! -deia mentre se li feia la boca aigua.

Quan va veure la casa de palla, el llop es va posar a riure.

- Ha, ha, ha. Bufaré i la casa volarà!

El llop va agafar aire, va bufar i la casa es va esfumar. El porquet que era dins va córrer cap a la casa que hi havia més a la vora. Llavors, el llop es va acostar a la caseta de fusta.

- Ha, ha, ha. Bufaré i la casa volarà!

Va tornar a agafar aire i va bufar fins que la casa de fusta va sortir volant. I els dos espantats porquets van correr a refugiar-se a la casa del germà gran. El llop no va rendir-se i va arribar fins la tercera casa.

- Ha, ha, ha. Bufaré i la casa volarà!

El llop va bufar amb totes les seves forces, però la casa no es va moure ni una mica. Ho va intentar per segona vegada. Va bufar tan fort que va deixar els arbres pelats i va fer desaparèixer la lluna. Però la casa no va ni tremolar.

El llop estava molt empipat. Se li resistia el sopar. Així que va pensar que no li quedava cap altre remei que entrar dins la casa. I la millor manera era deixar-se caure per la xemeneia com si fos el Pare Noel.

Els tres porquets eren dins morts de por. Però el més gran va endevinar les intencions del llop i, ràpidament, va encendre la llar de foc.

No va fallar. Al cap d'un moment, el llop va caure a les flames i es va cremar el cul. El crit que va fer va ser tan fort que fins i tot va despertar un lleó que dormia a l'Àfrica. I amb la cua fumejant com la metxa d'un petard, va sortir disparat per la xemeneia i cap dels tres porquets el va tornar a veure mai més.

I mira que n'han passat, d'anys, però es va rostir tant el cul que encara ara ha de seure de costat. I segons diuen, sembla que s'ha tornat tan vegetarià que només menja iogurts descremats.

- I no el van tornar a veure mai més? -va preguntar el Max.
- No, el llop va quedar tan escarmentat que li van passar les ganes de menjar porquets... Bé doncs, què fem, juguem o treballem? -va preguntar el pare.
- Primer acabarem la teulada -va contestar en Max-. I jo t'ajudaré!

I tots dos van posar-se mans a la feina fins que la van tenir enllestida i van poder jugar amb la pilota vermella.

CANÇONS PER TREBALLAR LA GRANJA

LA GALLINA PONICANA

La gallina ponicana
pon deu ous
cada setmana
pon, i un;
pon, i dos;
pon, i tres;
pon, i quatre;
pon, i cinc;
pon, i sis;
pon, i set;
pon, i vuit;
pon, i nou;
pon, i deu.
La gallina de la Seu
diu que amaguis
aquest peu.

Joc:

Asseguts en rotllana.
Cames i peus estirats cap al centre.
El qui fa de gallina es troba dret a l’interior de la rotllana.
Mentre tots canten la cançó, ell segueix el ritme tot assenyalant un peu rera l’altre.
El peu on s’ha acabat la cançó s’arronsa i queda eliminat
Segueix el joc i la cançó mentre queden peus participants.

A CA L'AVI HAN MORT EL PORC

A ca l'avi han mort el porc,

sec i magre, sec i magre;

A ca l'avi han mort el porc,

sec i magre, i cua tort.

CAVALL

Cavall, galopa rebent

que el vent t'alci la crinera

i quan saltis la barrera,

cavall, renilla content.

Cavall, ves cap al serrat

tot sol, sense fre ni regnes,

si algú vol posar-te selles

cavall, galopa pel prat.

CONILL

Una orella en l'aire

una orella avall

i un trosset de cua

que es va bellugant.

Tens la pell gruixuda,

tens el pèl suau

i unes dents que sempre

estan rosegant.

Has fet un niu flonjo

amb pèls del teu cos

per posar-hi a dintre

els teus lludrigons.

Té una pastanaga

per anar menjant

si ets tan bona mare

no pots dejunar.

EL GALL I LA GALLINA

El gall i la gallina

s'estaven al balcó;

la gallina s'adormia

i el gall li fa un petó.

- Dolent!, més que dolent!

què dirà la gent?

- Que diguin el que vulguin

que jo ja estic content.

LES OQUES VAN DESCALCES

Les oques van descalces,

descalces, descalces;

les oques van descalces

i els ànecs també,

i els ànecs també.

Poseu-los-hi sabates,

sabates, sabates;

poseu-los-hi sabates

i mitjons també,

i mitjons també.

Els ànecs!!

L'ànec és un dels animals que trobem a la granja.

Aquest animal té un bec per menjar en forma de pala. Té dues potes que li serveixen per nedar, fan que es mogui com si fossin rems. I el seu cos està covert de plomes.

L'ànec és una au que camina balancejant-se i s'envola amb poca traça. Un dels llocs que li agraden més és la bassa, és passa molta estona a l'aigua on es capbussa i agafa fulles i cucs d'aigua amb els bec per menjar.

Quan neixen, els ànecs són de color groc, però quan creixen els hi surten plomes de diferents colors.

Seguidament us proposem un conte en el qual un ànec és el protagonista.


L'aneguet lleig

Com cada estiu, a la Senyora Ànega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, que sempre eren els més bonics de tots.


Va arribar el dia en què els aneguets van començar a obrir els ous a poc a poc i tots es van reunir al voltat del niu per a veure'ls per primer cop.


Un a un varen anar sortint, fins a sis preciosos aneguets, cadascun d'ells acompanyat pels crits d'alegria de la Senyora Ànega i de les seves amigues. Tan contentes estaven, que van trigar una mica a adonar-se'n que un ou, el més gran de tots set, encara no s'havia obert.


Tots van concentrar la seva atenció en l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets acabats de néixer, esperant veure algun signe de moviment.
Al cap de poc temps, l'ou es va començar a trencar i en va sortir un ànec somrient, més gran que els seus germans, però, sorpresa!, moltíssim més lleig i malgirbat que els altres sis...


La Senyora Ànega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre atenia als altres sis.


L'aneguet es va quedar molt trist perquè se'n va adonar que allà no el volien ...
Van passar els dies i el seu aspecte no millorava, al contrari, empitjorava, ja que creixia molt ràpid, era molt prim i malgirbat, a més de bastant maldestre.


Els seus germans li feien bromes pesades i se'n reien constantment, dient-li lleig i maldestre.


L'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogués trobar amics que de veritat el volguessin a pesar del seu aspecte desastrós i un matí, molt aviat, abans que es llevés ningú del graner, va fugir per un forat de la tanca.


Així arribà a una altra granja, on una vella el va recollir i l'aneguet va creure que havia trobat un lloc on per fi l'estimarien i el cuidarien, però també es va equivocar, ja que la vella era malvada i només volia que el pobre aneguet li servís de primer plat. I se n'anà d'allà corrent.


Va arribar l'hivern i l'aneguet lleig quasi es mor de gana, doncs havia de buscar menjar entre el gel i la neu i havia de fugir de caçadors que pretenien disparar-li.
Al final va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estany on va trobar les aus més belles que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants, gràcils i es movien amb tanta distinció que es va sentir totalment acomplexat perquè ell era molt maldestre. De totes formes, com no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se també.


Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estany, li van respondre:
- Doncs es clar que sí, ets un dels nostres!
I l'aneguet va respondre
- No us burleu de mi! Ja sé que sóc lleig i malgirbat, però us heu de riure de mi per això
- Mira el teu reflex a l'estany - li van dir ells - i veuràs que no et mentim.


L'aneguet es va introduir incrèdul a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s'havia transformat en un cigne preciós!. Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne més blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estany.


Així fou com l'aneguet lleig es va unir als seus i fou feliç per sempre.

Ara farà dues setmanes que vam visitar la Granja Escola de Palautordera!Us animem a visitar aquest centre amb tots els vostres alumnes. Una nova manera de desonvolupar els infants emocionalment alhora que, els familiarizem amb el món animal de la granja.

http://www.la-granja.net/todo.htm

LES SET CABRETES I EL LLOP

Hi havia una vegada una mare cabreta que tenia set cabretes, i sempre que se n'anava a pasturar els deia:

"La mare se'n va a pasturar, mireu que hi ha un llop que és molt llest i si no espavileu us agafarà, tanqueu la porta amb pany i clau, i quan vingui la mare us cantarà:

Obriu! Obriu cabretes,
que vinc de pasturar
amb les mamelletes plenes
per donar-vos de mamar!

i així sabreu que sóc jo"

Però, un dia, el llop va sentir el que deia la mare i va pensar fer-se passar per ella per a menjar-se les cabretes. El llop es va dirigir a la casa de les cabretes, va picar la porta i quan elles varen preguntar qui era va començar a cantar la cançó.

I de seguida les cabretes van començar a cridar:

"Ja ve la mare! ja ve la mare!" - Però la més petita va protestar:

"Espereu-vos! no correu tant! anem a veure ... Ensenya'ns la poteta per sota la porta" - El llop la va ensenyar i la més petita es va adonar que no era la de la seva mare!, i va dir -"Tu no ets la meva mare! Ets el llop! que la meva mare té les potetes blanquetes!" - i el llop, tot enfadat, se'n va anar al molí i, amb farina es va blanquejar les potes.

I va tornar a casa de les cabretes, tot cantant -"Obriu, Obriu ... " - I les cabretes en sentir la cançó digueren:

"Ja ve la mare! però ara que ens ensenyi la poteta per sota de la porta!" - el llop la va ensenyar, però com que la duia enfarinada, les cabretes van començar a cridar:

"Sí que és la mare! sí que és la mare!" - Però la més petita va dir:

"No, no! espereu-vos! a veure si ens diu alguna cosa" - i com que el llop té la veu ronca, la més petita el va descobrir!

"Tu no ets la meva mare! que ets el llop! que la meva mare té la veu fina!" - i el llop, tot enfadat, va dir - "No patiu! Ja us agafaré ja!"

El llop se'n va anar a una posada i es va afinar la veu menjant molt ous, i quan ja la tenia prou fina, va tornar cap a casa de les cabretes tot cantant

"Obriu, obriu cabretes, ..."

I en sentir la cançó les cabretes van dir:

"Ja ve la mare! ja ve la mare! però que ensenyi la poteta per sota la porta i que digui alguna cosa". I el llop va ensenyar la poteta que encara duia enfarinada i va parlar amb la veu molt fina i les cabretes van pensar que era la seva mare, obrint la porta, i el llop va entrar i es va menjar les cabretes una darrera l'altre, però la més petita es va amagar darrera el rellotge. I com que el llop no la va trobar, se'n va anar.

Quan va tornar la mare cabreta va cantar:

"Obriu, obriu cabretes ... " - I va entrar la mare a casa, que en veure tot potes enlaire va exclamar - "Ai! que els haurà passat a les meves cabretes!"

- I la més petita va sortir del seu amagatall, tot cridant - "Mare! Mare! jo estic aquí! jo estic aquí!"

- I la mare, en veure-la, li va preguntar - "Què ha passat?" - i la cabreta més petita li va respondre

- "Que el llop ens ha enganyat i s'ha menjat a les meves germanetes!"

- Però la seva mare li va dir - "No t'amoïnis, agafa la cistella i el cosidor, que el llop sempre es posa allà a la vora del riu, a l'ombra d'un pi a fer la migdiada"

I anant cap el riu la cabreta petita va arreplegar pedres, i pedres, i més pedres, i va omplir la cistella. En arribar, la mare cabreta va agafar les tisores i li va tallar la panxa de dalt a baix. Va fer sortir totes les cabretes i li van omplir la panxa de pedres. El van tornar a cosir i el van deixar dormint.

Quan el llop es va despertar, va dir:

- "Quina set que tinc, sembla com si hagués menjat pedres!" - i es va abocar per beure aigua del riu , i va caure-hi a dins i es va ofegar!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte, s'ha acabat!