Contes dels animals de la granja

Us presentem el conte dels Els tres porquets i fem un recull dels contes relacionats amb els animals de la granja trets de www.unamadecontes.cat .

En aquesta pàgina podreu trobar molts contes i diferents activitats ue poden fer els infants relacionades amb el dibuix i els contes. A més del conte dels tres porquets podem trobar altres relacionats amb els animals de la granja, com per exemple:

- La gallineta rossa.
- La vaca bruna.

Els tres porquets

Com cada any, en Max passava les vacances al poble. Com que no tenia deures, podia dedicar tot l'estiu a fer allò que més li agradava: jugar amb la seva pilota vermella. Una tarda, fart de jugar tot sol, en Max va decidir preguntar al seu pare si volia jugar amb ell:


- Pare, em xutes uns quants penals?
- No, Max, no puc. Estic molt enfeinat -va contestar el pare. .
- I no pots deixar-ho per demà? -va insistir. .
- No, Max, s'ha d'acabar la feina. Primer arreglaré la teulada i després et marcaré uns quants gols. Sembla mentida! Que no saps la història dels tres porquets! .
- Quins tres porquets? -va preguntar en Max amb molta curiositat. .
- Ja veig que no la saps!

Hi havia una vegada tres germans porquets que vivien en una granja. Com que eren molt inquiets, es passaven les hores somiant truites i preguntant-se quan serien capaços d'abandonar la granja i, de passada, perdre de vista el gall emprenyador que els despertava cada matí.

Un bon dia van armar-se de valor i van decidir anar a l'aventura. Així doncs, nerviosos com un flam, per fi van saltar la tanca de la granja i van disposar-se a veure món.

Després de caminar i caminar i de visitar les ciutats més importants del món, els tres porquets van arribar als afores del poble més maco que havien vist mai. Ooooooohhhhhhhhhh! Que bonic!, van exclamar. I, sense pensar-s'ho dues vegades, van decidir quedar-se a viure allà.

- Ara només necessitem una casa -va dir el més gran dels tres-. Tinc una idea, podem comprar maons i fer-nos una casa per viure-hi plegats.

Però als seus germans no els va agradar gaire la idea.

- No en tinc ganes -va dir el més petit-. Els maons pesen massa. Jo agafaré canyes i palla i em faré una casa.
- Jo tampoc no vull treballar- va dir el mitjà-. Jo recolliré branques i faré una casa de fusta.

Després de discutir una estona, van pensar que seria millor que cadascú es construís la seva pròpia casa.

El més petit dels tres va agafar palla d'un paller i, en un moment, va enllestir una petita caseta de palla.

El mitjà, també va anar per feina. Va agafar unes quantes branques i, en un tres i no res, ja tenia acabada una caseta de fusta. En canvi, el més gran, va posar-se a treballar de valent. No parava de portar totxos amunt i avall i de mica en mica va anar aixecant una casa molt sòlida amb un sostre ben resistent capaç d'aguantar pluja i neu. Suava la cansalada, però no va parar de pencar mentre els seus germans jugaven a voleibol. Quan es va fer fosc, ja tenia la casa acabada. Dalt del cel, la lluna brillava com un tros de meló quan els tres porquets apagaven els llums per anar a dormir. De cop, un udol terrible va trencar el silenci.

- Auuuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!

Era el llop ferotge, que cridava d'aquesta manera quan tenia l'estómac buit.

- Fa olor de carn fresca! -deia mentre se li feia la boca aigua.

Quan va veure la casa de palla, el llop es va posar a riure.

- Ha, ha, ha. Bufaré i la casa volarà!

El llop va agafar aire, va bufar i la casa es va esfumar. El porquet que era dins va córrer cap a la casa que hi havia més a la vora. Llavors, el llop es va acostar a la caseta de fusta.

- Ha, ha, ha. Bufaré i la casa volarà!

Va tornar a agafar aire i va bufar fins que la casa de fusta va sortir volant. I els dos espantats porquets van correr a refugiar-se a la casa del germà gran. El llop no va rendir-se i va arribar fins la tercera casa.

- Ha, ha, ha. Bufaré i la casa volarà!

El llop va bufar amb totes les seves forces, però la casa no es va moure ni una mica. Ho va intentar per segona vegada. Va bufar tan fort que va deixar els arbres pelats i va fer desaparèixer la lluna. Però la casa no va ni tremolar.

El llop estava molt empipat. Se li resistia el sopar. Així que va pensar que no li quedava cap altre remei que entrar dins la casa. I la millor manera era deixar-se caure per la xemeneia com si fos el Pare Noel.

Els tres porquets eren dins morts de por. Però el més gran va endevinar les intencions del llop i, ràpidament, va encendre la llar de foc.

No va fallar. Al cap d'un moment, el llop va caure a les flames i es va cremar el cul. El crit que va fer va ser tan fort que fins i tot va despertar un lleó que dormia a l'Àfrica. I amb la cua fumejant com la metxa d'un petard, va sortir disparat per la xemeneia i cap dels tres porquets el va tornar a veure mai més.

I mira que n'han passat, d'anys, però es va rostir tant el cul que encara ara ha de seure de costat. I segons diuen, sembla que s'ha tornat tan vegetarià que només menja iogurts descremats.

- I no el van tornar a veure mai més? -va preguntar el Max.
- No, el llop va quedar tan escarmentat que li van passar les ganes de menjar porquets... Bé doncs, què fem, juguem o treballem? -va preguntar el pare.
- Primer acabarem la teulada -va contestar en Max-. I jo t'ajudaré!

I tots dos van posar-se mans a la feina fins que la van tenir enllestida i van poder jugar amb la pilota vermella.